9 estrategias para la habitabilidad básica de la comunidad rural de Kibi (Ghana) – entrega

Título PFC:    9 estrategias para la habitabilidad básica de la comunidad rural de kibi (ghana)
Autor:    Beltrán Presas Javaloyes        
Año de realización:
2008
Tutor: Carlos Puente Fernández
Escuela: Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid
Puntuación: 8 sobre 10

Breve explicación del proyecto

el proyecto comprende el desarrollo del alojamiento en sentido estricto (vivienda) pero también las dotaciones y servicios mínimos que hacen posible la vida en condiciones de dignidad y salubridad (infraestructuras básicas de suministro de agua y saneamiento), a las que se añaden otras que le dan viabilidad y estabilidad: servicios primarios de educación y salud, así como implantación de actividades productivas elementales, tales como pequeños talleres, agricultura básica, comercio local y otras. se proyecta para que las infraestructuras generadas sirvan para que la comunidad suba el primer escalón hacia el desarrollo. la arquitectura se entiende como camino al desarrollo y no como producto final, acabado y cerrado. la solución técnica debe ser siempre sencilla, apropiada y apropiable mientras que la viabilidad o no del proyecto dependerá de la gestión y la capacidad de participación de los beneficiarios.
Emplazamiento: Kibi (Ghana)
Tecnologías utilizadas: cimentación por neumáticos usados, estructuras de madera, cerramientos de tierra estabilizada, BTC, cerramientos ligeros de bambú y cañizo

Contrapartes: ong local
Beneficiarios:    la comunidad rural de kibi

Proyectos de referencia:
habitáfrica de fcear, meti school en india…
Arquitectos de referencia: emilio caravatti, heikkinen y komonen, rafael beneytez
Libros de referencia: fcear: habitáfrica, building with earth, un techo para vivir…
Webs de referencia: http://www.ichab.es

Estado del proyecto: no es un proyecto construido ya que se planteó desde un principio como trabajo teórico de escuela.

9 estrategias para la habitabilidad básica en la comunidad rural de kibi (ghana)

 

El proyecto nace para dar respuesta al grave problema de la falta de habitación para los niños excluidos en Ghana. Alrededor de la construcción de un nuevo orfanato, la lógica del desarrollo impone ampliar los horizontes y replantearse el alcance de la propuesta. La mayoría de estos niños ni siquiera son huérfanos, pero se ven obligados a crecer en casas de acogida debido a la falta de medios de sus familias, que no pueden hacerse cargo de ellos. La solución, por tanto no podía reducirse a la construcción de un orfanato.

Un proyecto de desarrollo requiere de una serie de estrategias -hasta 9 en este caso- que hablan no sólo de procesos arquitectónicos sino también  de integrar instrumentos transversales: constitución de microcréditos monetarios para actividades productivas de mejora del hábitat; fondos rotatorios; formación de cooperativas; creación de talleres de formación básica.

Finalmente, el proyecto comprende el desarrollo del alojamiento en sentido estricto (vivienda) pero también las dotaciones y servicios mínimos que hacen posible la vida en condiciones de dignidad y salubridad (infraestructuras básicas de suministro de agua y saneamiento), a las que se añaden otras que le dan viabilidad y estabilidad en el tiempo: servicios primarios de educación y salud, así como implantación de actividades productivas elementales, tales como pequeños talleres, agricultura básica, comercio local y otras.

Se proyecta para que las infraestructuras generadas sirvan para que la comunidad suba el primer escalón hacia el desarrollo. La arquitectura se entiende como camino al desarrollo y no como producto final, acabado y cerrado. La implicación de la comunidad beneficiaria se impone como un pilar básico para el éxito del proyecto. Se busca la complicidad de las administraciones locales (cesión de suelos para construcción), así como de los beneficiarios directos (participación activa en las cooperativas y grupos de ahorro, y en la autoconstrucción asistida).

La solución técnica debe ser siempre sencilla, apropiada y apropiable mientras que la viabilidad o no del proyecto dependerá de la gestión y la capacidad de participación de los beneficiarios. Las tecnologías constructivas empleadas reinterpretan las técnicas locales de construcción tradicional. Se aporta un catálogo de autoconstrucción asistida de manera ue los sistemas sean fácilmente apropiables y replicables en el futuro.

Fortalecer el orfanato y su entorno con estas 9 estrategias transversales es el primer paso para que la comunidad pueda mantener y cuidar adecuadamente a sus menores hasta el punto en que estos niños y niñas no dependan de las instituciones y puedan desarrollarse en su ambiente familiar.

Beltrán presas javaloyes

Anuncios

9 estrategias para la habitabilidad básica de la comunidad rural de Kibi (Ghana) – resum

Centre nutricional infantil a Colòmbia – Entrega

Títol PFC: LA GUADUA: un recurs natural

Nom i cognom de l’autor: Gemma Majó Crespo

Any de realització: 2006

Tribunal: J. Garcés, A. Obilos, J. Parcerisa i D. Ferrer.

Escola: ETSAB – Escola tècnica superior d’arquitectura de Barcelona

Puntuació: 10 – Excel·lent

Breu descripció del projecte: Projecte de cooperació que es basa en el disseny d’un centre nutricional infantil a Colòmbia destinat a promoure el desenvolupament de la població infantil i a la integració social i comunitària. L’objectiu principal d’un projecte d’aquestes característiques es que sigui eficient i econòmic, per això la proposta es defineix com la suma de set mòduls independents i la interrelació entre ells. Aconseguint així una proposta tipològicament flexible que facilita el procés constructiu i el creixement del centre. Cada mòdul respon a un programa concret i s’ha definit sota els criteris del clima existent i les tècniques i materials autòctons, intentant promoure la utilització del Bambú com a material d’excel·lents propietats estructurals.

Superfícies del projecte:

  Sup. Útil Sup. Construida
Administració 189,91 222,22
Restauració 216,95 246,29
Capella 184,50 202,75
Biblioteca 248,00 286,42
Aules infantils 187,58 222,22
Aules 189,96 222,22
Habitatge conserge 45,52 59,36
TOTAL 1262,32 m2 1461,48 m2

Emplaçament: Municipi d’Alcalá, localitzat a la República de Colòmbia.

Tecnologies utilitzades: Bambú com a element constructiu.

Projectes de referència: Arquitectura tradicional de Colòmbia en Bambú.

Arquitecte de referència: Simón Velez

Estat del projecte: No construït, degut a l’actual proliferació de l’ús del Bambú a occident.

Centre nutricional infantil a Colòmbia – Resum

Centre de Formació Professional de Karis, Haití – Entrega

Títol PFC: Centre de Formació Professional de Karis, Haití
Autor: Roger Estivill Cós
Any de realització:  2008
Tutor:  Alfred Linares
Escola:  ETSABarcelona
Puntuació:  8/10

Breu descripció del projecte:

El Centre de formació Professional de Karis inclou dues disciplines bàsiques per al desenvolupament de la comunitat, l’agroecologia i la construcció. Aquestes dues disciplines es van decidir gràcies a l’estudi fet pels propis habitants de la comunitat, fet que fa que aquest centre es converteixi en una eina real de Desenvolupament. Les tecnologies desenvolupades al projecte són les que s’ensenyarien a la disciplina de construcció; sent el propi edifici un exemple constructiu. El jardí botànic associat serveix per a les pràctiques de la disciplina d’agroecologia.

El projecte es desenvolupa al voltant de dos espais oberts, un pati i una zona de treball. Al voltant del pati hi ha les aules teòriques i els serveis del Centre. Al voltant de la zona de treball hi ha els tallers, les aules pràctiques, el menjador i l’assecador.

Superfície del projecte coberta:     3675                construida:     1700

Emplaçament:        Karis, Haití
Pressupost
Tecnologies utilitzades:    Bambú    B.T.C.    Quincha prefabricada

Contraparts:    Sant pou la Kilti ak Devlopman Karis (SKDK),    Espai Social i de Formació d’Arquitectura (ESFA)
Beneficiaris:    Joves de Karis ,   Constructors locals

—–

Podeu clicar a les imatges per fer-les més grans ;)

En aquestes dues làmines explico l’emplaçament, des del més general d’Haití fins a les fotos del terreny on s’implantarà el projecte.

La primera làmina conté un estudi i descripció del país, Haití. L’estudi està fet des del punt de vista històric, econòmic, social i climàtic. A l’esquerra, fotografies de diferents llocs d’Haití. Cal destacar la fotografia de la frontera amb República Dominicana, que demostra la diferència de polítiques mediambientals dels dos països.La segona làmina és un estudi dels voltants del poble, la relació amb les ciutats properes i on s’ubica exactament el projecte. També explico què és l’SKDK (Centre per a la Cultura i el Desenvolupament de Karis, sigles en créole) i d’on surt el projecte del Centre de Formació Professional de Karis: del pla estratègic de desenvolupament que s’ha realitzat els últims anys al poble. A la dreta, diferents fotografies sobre activitats econòmiques del poble, construccions tradicionals i construccions actuals, la majoraia inacabades per falta de pressupost.

—–

A la làmina 3, dos exemples de construccions. La primera, una caseta de la costa, feta exclusivament amb tecnologies low-tech (palla, fusta, fang). Al centre una construcció feta per una ONG, feta amb tècniques tradicionals millorades.A la sota, un resum dels denomindaors comuns de les construccions haitianes: Porxos, cobertes inclinades, elevades de terra, distribuides al voltant de patis, mides petites….

A l’esquerra, diferents bons exemples visitats fa dos anys.

A la làmina 4, tot el que significa la tecnologia apropiada i com he aplicat aquest concepte al meu projecte. Quines decisions influeixen en un projecte d’aquestes característiques. Quins materials i tecnologies he triat (fotos de la dreta).

—–

La numero 5 és la del jardí botànic. Si heu llegit el post anterior, haureu vist que al projecte, una Escola de Formació Professional, s’hi ensenyen dues disciplines: Construcció i Ciències de la naturalesa.El jardí botànic serveix per recolzar la formació pràctica en gestió del territori, agricultura, tractament d’aigües, etc. I també serveix per tenir un exemple de cada una de les espècies vegetals de la zona (perquè serveix, com es planta, com es recolta…)

A la llista, en negreta i pràcticament il·legible (fes clic a la imatge per ampliar), les plantes medicinals de cada grup, que suposen un interès especial.

El jardí botànic està dividit en diferents zones, més ortogonals (horts i flors) aprop de l’edifici, més orgànic (bambús, arbustos i plantes medicinals) aprop del riu. Al centre hi ha els planters, on tothom que vulgui podrà comprar plàntules de les espècies vegetals del Jardí Botànic.

Poso amb el jardí botànic la làmina 10 ja que l’estructura de cobertes del projecte està feta amb bambú i té una relació especial amb el jardí botànic. A la dreta diferents exemples construits amb bambú.

La meva estructura es basa en un criteri una mica diferent que els exemples. Vull potenciar el criteri de la prefabricació en taller (precisió, economia, rendibilitat, creació de microempreses…) Per aquesta raó dissenyo una peça amb la que soluciono totes les cobertes del projecte.

Col·locada de manera simple, cobreixo un edifici de 9 metres de llum. Doblant la peça (sempre igual) cobreixo un edifici amb 3 crugies de 5,5 metres. Girant-les, en cobreixo un de 14 metres.

Millor veure les fotos de les maquetes per entendre-ho!

—–

Aquí teniu la planta general del projecte i dos alçats. El projecte es desenvolupa al voltant de dos espais lliures. El primer és un pati, amb un mapu, que és l’arbre sagrat haitià, i un mango, l’arbre més popular. Al voltant d’aquest pati, els espais més tranquils del projecte, les classes teòriques, biblioteca i sala polivalent i l’aula exterior. També hi ha l’entrada a l’escola, amb la botiga, magatzem i sala de profes i reunions.L’altre espai lliure és l’equivalent a l’era (glassis en creol). Com que és l’espai de treball, s’hi aboquen les aules pràctiques, els tallers i l’assecador. A més, hi ha el menjador comú i la sortida als horts.

A la part de darrere del menjador, una vivenda pels professors convidats i encarregats del manteniment.

—–

En aquestes làmines explico els murs del projecte. A l’esquerra, els estructurals, fets amb BTC (Bloc de Terra Comprimida). A la dreta, els no estructurals, fets amb panells prefabricats de bambú i canya.També els altres dos alçats del projecte i fotos de les maquetes.

A l’esquerra, diferents projectes fets amb BTC; sobretot és molt bo el de l’escola de Bangladesh, tot i que en gran part estigui fet amb tàpia. A la dreta, diferents fases de muntatge d’un panell que vaig fer fa temps en un curs de tecnologies.

—–

Aquestes són les làmines del zoom dels edificis amb estructura de cobertes senzilla. És a dir, de 9 metres d’amplada entre recolzaments. Amb la mateixa estructura es resolen diferents espais: biblioteca, aula exterior, aules teòriques i botiga.Pots fer les làmines més grosses clicant-hi a sobre ;) A la làmina de l’esquerra, planta i diferents alçats. El de baix té una seqüència constructiva de la coberta. A la dreta, càlculs i una vista del pati (amb el mapu – l’arbre sagrat – i les aules teòriques i polivalent.

Les maquetes de les fotos són, a la dreta a 1/200 i a l’esquerra a 1/50.

—–

Aquest és el segon tipus d’estructura. Es recolza en quatre línies estructurals, separades 5,5 metres. Es pot recolzar en murs o en bambú, depenent de l’ús que tingui l’edifici. En aquest cas és el zoom del menjador comú – amb cuina i magatzem – i el petit habitatge per professors convidats.També hi he dibuixat una secció per les basses de depuració d’aigua. Hi ha fotos de les maquetes a 1/200 i un render del pati de treball, amb el menjador al fons i els tallers en primer pla.

—–

Aquesta és l’estructura tipus 3, que utilitza dues peces de jàssera, igual que l’estructura 2. Fa 14 metres d’amplada i 7,5 d’altura.Aquest edifici serveix per assecar tot tipus de plantes, fulles, bambús, etc. Per això està situat tancant el pati de feina, al costat dels horts i de les aules pràctiques.

En aquest cas, la coberta de l’edifici és feta de fulles, no de xapa metàlica com els altres edificis. D’aquesta manera es pot assegurar la ventilació permanent, però sense goteres, afavorint un millor assecat.

Amb aquestes dues làmines acabo de penjar el meu PFC! Ja hauré posat les 18 làmines. Es poden ampliar clicant a sobre.En aquestes làmines explico la xarxa d’aigua, des de la seva recollida, distribució i depuració a través de basses de fitodepuració. Respecte la recollida, un detall de les capes de la coberta i un gràfic de com funcionen els filtres i dipòsits d’aigua. També el volum adequat dels dipòsits i des d’on s’hauria de recollir l’aigua. La xarxa de distribució comença a aquest dipòsit i acaba, després de passar per les fosses sèptiques, a les basses de depuració.

També he fet un petit càlcul i esquema elèctric, des de les plaques solars situades a sobre dels planters. A sobre de l’esquema elèctric hi ha un esquema dels pous del jardí i una manera de fer els marges dels rius.

Centre de Formació Professional de Karis, Haití – Resum