Universidad Indígena Chiquitana – Resum

Anuncios

Escuela en Ukomba – Resum

Escuela en Ukomba – Entrega

Título PFC:    Escuela en Ukomba
Autor:    Laida Memba Ikuga
Año de realización:    2003
Escuela:    ETSAVallès
Puntuación: 8 de 10

Breve descripción del proyecto
La Escuela en Ukomba se sitúa en un emplazamiento muy cotidiano en Bata, junto al mar, envuelta de un paisaje  agradable a través de cual, y de una manera natural, se propicia la transmisión de la cultura de la etnia característica de la zona, la cultura Ndowe.

Se sitúa entre dos vías principales, la carretera de Bata a Ekuku y la playa, por lo tanto se accede a través de estas dos vías.
El edificio toma forma y textura cerrándose a la carretera y abriéndose al mar, creando así también con su silueta los diferentes espacios. Se crea un gran patio interior de relación, que es al mismo tiempo una zona más fresca que relaciona todas la piezas y por lo tanto a todos los usuarios. Paralelamente, se genera el otro patio, más pequeño, en relación directa con el mar, dedicado al área de educación infantil para obtener una zona más controlada. A través de esta estrategia de colocación en planta y sección, el edificio se entrega a la playa y al mar, la razón de ser de la escuela. En la playa, por lo tanto, también se desarrollan actividades lúdicas y didácticas. Los cayucos y los ngoba son los instrumentos de trabajo.

Superficie del proyecto:  Cubierta: 2.114 m2   Construida: 1914 m2

Emplazamiento:    Barrio Ukomba, Bata, Guinea Ecuatorial

Tecnologías utilizadas:    Madera, Adobe

Contraparte(s) Misión Bautista Guinea Ecuatorial
Beneficiario(s) Niños y familias del Barrio de Ukomba y Ekuku, Bata, Guinea Ecuatorial

Proyectos de referencia:   Escuela El Buen Pastor, Malabo, Guinea Ecuatorial / Escuela Saliés, Guinea Ecuatorial    Escuela del Mar en la Barceloneta, Barcelona.    Centro Escolar en Salt, Girona. MBM, arquitectos / Colegio público de Sant Pau de Seguiries. Ricard Gascón / Escola Pública Naví, Vallvidrera, Barcelona. Pep Zazurca.

Libros de referencia:    “IYANGA PENDI, Augusto. “”El pueblo Ndowe. Etnología, sociología e historia””.
”   IKUGA EBOMBÉBÓMBÉ, Ngàngwé. “Cómo se habla, se escribe y se lee el Ndowe”.     IYANGA PENDI, Augusto.”Tribus, clanes y habitat del pueblo Ndowe”.

Estado del proyecto No construido por pérdida del terreno.

Estudi bioclimàtic per a la construcció d’una escola rural a Burkina Fasso – entrega

Títol PFC: Estudi d’aplicació de criteris bioclimàtics i d’energies renovables en el disseny d’una escola rural a Burkina Faso
Autor
: Adrià Belmonte Gómez
Any de realització: 2008
Tutor: Daniel Garcia Alimñana
Escola: Escola Técnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)
Puntuació : 9 (Excel·lent)

Breu descripció del projecte

El projecte és un estudi de diverses solucions bioclimàtiques i d’arquitectura sostenible per a construir un centre educatiu a Burkina Faso. El centre estudiat finalment és capaç d’abastir les necessitats de l’escola amb recursos locals, i l’impacte ambiental de la construcció és molt reduït comparat amb altres construccions occidentals. L’estudi va més enllà dels aspectes més tècnics, havent-se pensat altres aspectes socials, com ara la integració de l’edifici en l’entorn del país, la inclusió d’espais que afavoreixin la interacció social entre els alumnes de l’escola i inclús entre el veïnat, com poden ser un hort urbà, una sala d’actes on es realitzin obres de teatre i altres ponències, tallers per a impartir formacions professionals…

Emplaçament :Bobo-Dioulasso (Burkina Faso)
Superfície del projecte coberta: 2473 m²
construida: 2473 m²

Pressupost 264.404,37 €
Tecnologies utilitzades Arquitectura popular subsahariana, amb inclusió de panells fotovoltaics i sistema de bateries

Estat del Projecte:  No construit: Actualment s’està revisant el projecte amb arquitectes i professionals d’altres àmbits i coordinant-se amb el “Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC (CCD) per a tal de visitar el terreny i iniciar l’execució del projecte de detall.

Estudi bioclimàtic per a la construcció d’una escola rural a Burkina Fasso – resum

Centre de Formació Professional de Karis, Haití – Entrega

Títol PFC: Centre de Formació Professional de Karis, Haití
Autor: Roger Estivill Cós
Any de realització:  2008
Tutor:  Alfred Linares
Escola:  ETSABarcelona
Puntuació:  8/10

Breu descripció del projecte:

El Centre de formació Professional de Karis inclou dues disciplines bàsiques per al desenvolupament de la comunitat, l’agroecologia i la construcció. Aquestes dues disciplines es van decidir gràcies a l’estudi fet pels propis habitants de la comunitat, fet que fa que aquest centre es converteixi en una eina real de Desenvolupament. Les tecnologies desenvolupades al projecte són les que s’ensenyarien a la disciplina de construcció; sent el propi edifici un exemple constructiu. El jardí botànic associat serveix per a les pràctiques de la disciplina d’agroecologia.

El projecte es desenvolupa al voltant de dos espais oberts, un pati i una zona de treball. Al voltant del pati hi ha les aules teòriques i els serveis del Centre. Al voltant de la zona de treball hi ha els tallers, les aules pràctiques, el menjador i l’assecador.

Superfície del projecte coberta:     3675                construida:     1700

Emplaçament:        Karis, Haití
Pressupost
Tecnologies utilitzades:    Bambú    B.T.C.    Quincha prefabricada

Contraparts:    Sant pou la Kilti ak Devlopman Karis (SKDK),    Espai Social i de Formació d’Arquitectura (ESFA)
Beneficiaris:    Joves de Karis ,   Constructors locals

—–

Podeu clicar a les imatges per fer-les més grans ;)

En aquestes dues làmines explico l’emplaçament, des del més general d’Haití fins a les fotos del terreny on s’implantarà el projecte.

La primera làmina conté un estudi i descripció del país, Haití. L’estudi està fet des del punt de vista històric, econòmic, social i climàtic. A l’esquerra, fotografies de diferents llocs d’Haití. Cal destacar la fotografia de la frontera amb República Dominicana, que demostra la diferència de polítiques mediambientals dels dos països.La segona làmina és un estudi dels voltants del poble, la relació amb les ciutats properes i on s’ubica exactament el projecte. També explico què és l’SKDK (Centre per a la Cultura i el Desenvolupament de Karis, sigles en créole) i d’on surt el projecte del Centre de Formació Professional de Karis: del pla estratègic de desenvolupament que s’ha realitzat els últims anys al poble. A la dreta, diferents fotografies sobre activitats econòmiques del poble, construccions tradicionals i construccions actuals, la majoraia inacabades per falta de pressupost.

—–

A la làmina 3, dos exemples de construccions. La primera, una caseta de la costa, feta exclusivament amb tecnologies low-tech (palla, fusta, fang). Al centre una construcció feta per una ONG, feta amb tècniques tradicionals millorades.A la sota, un resum dels denomindaors comuns de les construccions haitianes: Porxos, cobertes inclinades, elevades de terra, distribuides al voltant de patis, mides petites….

A l’esquerra, diferents bons exemples visitats fa dos anys.

A la làmina 4, tot el que significa la tecnologia apropiada i com he aplicat aquest concepte al meu projecte. Quines decisions influeixen en un projecte d’aquestes característiques. Quins materials i tecnologies he triat (fotos de la dreta).

—–

La numero 5 és la del jardí botànic. Si heu llegit el post anterior, haureu vist que al projecte, una Escola de Formació Professional, s’hi ensenyen dues disciplines: Construcció i Ciències de la naturalesa.El jardí botànic serveix per recolzar la formació pràctica en gestió del territori, agricultura, tractament d’aigües, etc. I també serveix per tenir un exemple de cada una de les espècies vegetals de la zona (perquè serveix, com es planta, com es recolta…)

A la llista, en negreta i pràcticament il·legible (fes clic a la imatge per ampliar), les plantes medicinals de cada grup, que suposen un interès especial.

El jardí botànic està dividit en diferents zones, més ortogonals (horts i flors) aprop de l’edifici, més orgànic (bambús, arbustos i plantes medicinals) aprop del riu. Al centre hi ha els planters, on tothom que vulgui podrà comprar plàntules de les espècies vegetals del Jardí Botànic.

Poso amb el jardí botànic la làmina 10 ja que l’estructura de cobertes del projecte està feta amb bambú i té una relació especial amb el jardí botànic. A la dreta diferents exemples construits amb bambú.

La meva estructura es basa en un criteri una mica diferent que els exemples. Vull potenciar el criteri de la prefabricació en taller (precisió, economia, rendibilitat, creació de microempreses…) Per aquesta raó dissenyo una peça amb la que soluciono totes les cobertes del projecte.

Col·locada de manera simple, cobreixo un edifici de 9 metres de llum. Doblant la peça (sempre igual) cobreixo un edifici amb 3 crugies de 5,5 metres. Girant-les, en cobreixo un de 14 metres.

Millor veure les fotos de les maquetes per entendre-ho!

—–

Aquí teniu la planta general del projecte i dos alçats. El projecte es desenvolupa al voltant de dos espais lliures. El primer és un pati, amb un mapu, que és l’arbre sagrat haitià, i un mango, l’arbre més popular. Al voltant d’aquest pati, els espais més tranquils del projecte, les classes teòriques, biblioteca i sala polivalent i l’aula exterior. També hi ha l’entrada a l’escola, amb la botiga, magatzem i sala de profes i reunions.L’altre espai lliure és l’equivalent a l’era (glassis en creol). Com que és l’espai de treball, s’hi aboquen les aules pràctiques, els tallers i l’assecador. A més, hi ha el menjador comú i la sortida als horts.

A la part de darrere del menjador, una vivenda pels professors convidats i encarregats del manteniment.

—–

En aquestes làmines explico els murs del projecte. A l’esquerra, els estructurals, fets amb BTC (Bloc de Terra Comprimida). A la dreta, els no estructurals, fets amb panells prefabricats de bambú i canya.També els altres dos alçats del projecte i fotos de les maquetes.

A l’esquerra, diferents projectes fets amb BTC; sobretot és molt bo el de l’escola de Bangladesh, tot i que en gran part estigui fet amb tàpia. A la dreta, diferents fases de muntatge d’un panell que vaig fer fa temps en un curs de tecnologies.

—–

Aquestes són les làmines del zoom dels edificis amb estructura de cobertes senzilla. És a dir, de 9 metres d’amplada entre recolzaments. Amb la mateixa estructura es resolen diferents espais: biblioteca, aula exterior, aules teòriques i botiga.Pots fer les làmines més grosses clicant-hi a sobre ;) A la làmina de l’esquerra, planta i diferents alçats. El de baix té una seqüència constructiva de la coberta. A la dreta, càlculs i una vista del pati (amb el mapu – l’arbre sagrat – i les aules teòriques i polivalent.

Les maquetes de les fotos són, a la dreta a 1/200 i a l’esquerra a 1/50.

—–

Aquest és el segon tipus d’estructura. Es recolza en quatre línies estructurals, separades 5,5 metres. Es pot recolzar en murs o en bambú, depenent de l’ús que tingui l’edifici. En aquest cas és el zoom del menjador comú – amb cuina i magatzem – i el petit habitatge per professors convidats.També hi he dibuixat una secció per les basses de depuració d’aigua. Hi ha fotos de les maquetes a 1/200 i un render del pati de treball, amb el menjador al fons i els tallers en primer pla.

—–

Aquesta és l’estructura tipus 3, que utilitza dues peces de jàssera, igual que l’estructura 2. Fa 14 metres d’amplada i 7,5 d’altura.Aquest edifici serveix per assecar tot tipus de plantes, fulles, bambús, etc. Per això està situat tancant el pati de feina, al costat dels horts i de les aules pràctiques.

En aquest cas, la coberta de l’edifici és feta de fulles, no de xapa metàlica com els altres edificis. D’aquesta manera es pot assegurar la ventilació permanent, però sense goteres, afavorint un millor assecat.

Amb aquestes dues làmines acabo de penjar el meu PFC! Ja hauré posat les 18 làmines. Es poden ampliar clicant a sobre.En aquestes làmines explico la xarxa d’aigua, des de la seva recollida, distribució i depuració a través de basses de fitodepuració. Respecte la recollida, un detall de les capes de la coberta i un gràfic de com funcionen els filtres i dipòsits d’aigua. També el volum adequat dels dipòsits i des d’on s’hauria de recollir l’aigua. La xarxa de distribució comença a aquest dipòsit i acaba, després de passar per les fosses sèptiques, a les basses de depuració.

També he fet un petit càlcul i esquema elèctric, des de les plaques solars situades a sobre dels planters. A sobre de l’esquema elèctric hi ha un esquema dels pous del jardí i una manera de fer els marges dels rius.

Centre de Formació Professional de Karis, Haití – Resum