Universidad Indígena Chiquitana – Resum

Anuncios

A gaiola mutualista – Entrega

Títol PFC:    A gaiola mutualista
Autor:    Víctor Franco López
Any de realització:    2009
Tutor: Alfred Soldevila
Escola:    ETSABarcelona
Puntuació: 6 de 10

Breu descripció del projecte
El projecte s’inicia amb un intercanvi a la metròpolis de Sao Paulo, amb el repte de radiografiar-la per trobar un tema com a PFC. Així, després d’analitzar com a principals conflictes l’habitatge, els equipaments i el transport públic, l’actuació se centra a l’àrea central on s’estudia una nova línia de metro en estat de licitació. L’emplaçament se situa sota un viaducte al cor de la ciutat, actualment en desús i degradat, on es planteja, després de contactar amb les associacions del barri i estudiar conjuntament les necessitats, una sortida de metro, espais públics i equipaments pel barri (biblioteca, sales d’aula i tallers, sala d’exposicions i sala polivalent), a part de serveis i comerços. La proposta investiga la potencialitat d’un espai residual, actualment barrera comunicativa, per integrar-lo a la ciutat tot i cosint la ferida que provoca al teixit urbà. Es planteja la tipologia naval brasilenya “gaiola” com a arquitectura suport per aquestes funcions. La cinètica, l’estimulació, el mutualisme, la lleugeresa i la transparència són les estratègies emprades per resoldre el projecte. La utilització de la fusta com a material estructural és una reivincació per part d’alguns col·lectius d’arquitectes al Brasil, que veuen com s’exporta la seva fusta, però no es potencia el seu ús a dintre del país. D’aquesta manera, aquest projecte vol posar-se com a exemple, en oposició al brutalisme del formigó que és la metròpolis paulistana. Per últim, cal esmentar la resolució de la proposta a travès de condicionants naturals, en especial la llum i la ventilació, important en un clima tropical humit, que es resol amb un lluernari que difon la llum cap a l’interior i ventila a travès de la seva pròpia estructura
Superfície del projecte:    coberta:    5.22o m2
construida:     2.620 m2
Emplaçament:    Sao Paulo, Brasil.

Tecnologies utilitzades:    Fusta

Contrapart:    Rede Social Bela Vista

Estat del projecte:  No construit

A gaoila mutualista – Resum

Espacios de acogida para niños – entrega

Títol PFC: Espacios de acogida para niños en Bolivia
Autor: Núria Vilarrubla Solsona
Any de realització:  2005
Tutor:  Alfred Linares
Escola:    ETSABarcelona
Puntuació: 7 de 10

Breu descripció del projecte:
Es tracta d’un centre d’acollida per nens i nenes orfes o abandonats de totes les edats, on poden viure en un entorn familiar en cases, rebre educació, atenció mèdica i psicològica, i sobretot la cura i estimació que necessiten per créixer i desenvolupar-se en la societat del demà.

Superfície del projecte:    solar:    25.800 m2
                                           construida:     7.940,3 m2

Emplaçament:    San Ignacio de Velasco, Bolívia

Tecnologies utilitzades:    Estructura de fusta autòctona, murs de blocs de terra comprimida i cobertes de teula ceràmica dels productors locals

Contrapart:    Ajuntament de San Ignacio de Velasco

Beneficiaris:    Directes: nens i nenes abandonats o orfes + nens del barri que disposaran d’escola i altres
                         Indirectes: la població del barri, la ciutat i la província on s’emplaça

Estat del projecte:    No construit. En espera de reprendre la iniciativa i aconseguir el finançament necessari 


 

Proyecto de hábitat de interés social “el Sartén” – Entrega

Títol PFC: Proyecto de hábitat de interés social “el Sartén”, El Salvador
Autor: Diego Carrillo Messa
Any de realització:  2003
Tutor:  Pedro Lorenzo Gálligo
Escola:  ETSABarcelona
Puntuació:  aprobado

Principis Bàsics per al disseny de l’hàbitat a El Salvador.
ABSTRACTE

Vivim en un món profundament injust pel que fa al repartiment de la riquesa i de possibilitats.
Des de qualsevol de les disciplines i sectors que han permès l’evolució de les nostres societats és possible i és necessària una visió+acció globals que posin especial atenció en els sectors més desfavorits de la família humana i del seu ecosistema.
El manual de Principis Bàsics per al disseny de l’hàbitat a El Salvador, és resultat d’aquesta preocupació en matèria d’arquitectura que li sorgeix a l’autor en els darrers anys de la seva formació com a arquitecte. És possible l’arquitectura i com a eina de transformació social i per al servei de les persones amb més dificultats per a tirar endavant?

Aquesta inquietud porta a l’autor a viure una experiència de reconstrucció post-terratrèmol a Centreamèrica (El Salvador) des del món de les ONG i a aprofundir en matèria d’arquitectura per al desenvolupament a partir de la realització d’un projecte d’habitatge informal posteriorment executat en el mateix pais.

El manual, doncs, és el resultat dels treballs de descoberta i de racionalització previs al projecte i que porten a l’autor a reconcebre el rol estàtic d’arquitecte adquirit a l’escola de Barcelona, versus un concepte d’arquitecte en tant que possibilitador d’oportunitats per a la millora.
El document pretén identificar els Principis Bàsics més importants dels projectes d’hàbitat en contextos de pobresa i presentar-los de manera entenedora per a qualsevol persona involucrada amb el tema.

El treball s’inicia amb la comprensió del marc estratègic i polític que defineix aquest tipus de projectes; a continuació parla de la filosofia de la ‘integralitat’ en les intervencions, i finament esbossa les variables més significatives pel que fa a l’elaboració de traçats urbans i als requisits i implicacions que té l’habitatge i les seves possibles agrupacions.

Segurament val la pena que l’esforç realitzat es pugui aprofitar i difondre tant aquí com allà,  en tant que llançament d’una manera diferent i molt engrescadora de fer arquitectura i alhora en tant que proposició de múltiples temes que el document esbossa però que requeririen d’un estudi molt més profund.

Barcelona, a 29 d’abril de 2004

Diego Carrillo

Problemática
El municipio de Apopa, que está en la zona norte del Área Metropolitana de San Salvador (AMSS), en El Salvador, ha pasado de los 50.000 a los 190.000 habitantes en los últimos 12 años. La mayoría de las nuevas familias provienen de las zonas rurales del país que se acercan a la capital con el objetivo de mejorar sus condiciones de vida. Estas familias se instalan para vivir en las únicas áreas disponibles, que acostumbran a ser zonas de alto riesgo (bordes de quebradas y arroyos, vías de tren, etc.).
Los efectos del Huracán Mitch (1998) y de los últimos terremotos (2001) dejaron en Apopa unas 500 familias damnificadas. La Alcaldía Municipal acordó donar los terrenos municipales de El Sartén (4’5 Ha) a los afectados para su reubicación. Por ello, en 2001-02 la Alcaldía subcontrató a una empresa especializada en estudios geotécnicos para que redactase un proyecto de parcelación del solar. El proyecto respondía exclusivamente al criterio de máxima densificación con el objetivo de ubicar a todas las familias afectadas posibles. Además, unas 80 familias se ubicaron en el terreno y construyeron su casa antes de que dicha parcelación fuese aprobada por la Oficina de Planificación Metropolitana de San Salvador (OPAMSS).
Ante las deficiencias del proyecto de parcelación valoradas por la OPAMSS, ésta solicitó en abril de 2002 al estudiante Diego Carrillo que tomase como tema de su proyecto fin de carrera de arquitectura el Proyecto de Hábitat Popular de El Sartén de Parcelación, Urbanización y Edificación.
Dada la coyuntura política en el municipio, el proyecto de parcelación tenía que estar ejecutado y legalizado antes de las elecciones de marzo de 2003
Objetivos
El objetivo principal del proyecto era hacer una propuesta de organización del territorio y de parcelación concebida desde el punto de vista de desarrollo integral que, además de solucionar los problemas diagnosticados por los actores involucrados,  incorporase los principios de participación en la planificación,  capacitación en el proceso y flexibilidad en el diseño. Se planteaba un proyecto de HÁBITAT,  y no sólo de ‘vivienda’ o de ‘urbanización’.
Se trataba de hacer una propuesta real y ejecutable en el plazo determinado y que fuese competente en términos de densidad y de coste con la anterior. El proyecto tenía que ser aprobado por la comunidad, por la municipalidad y por la OPAMSS.
Finalmente se trataba de realizar el trabajo conjuntamente con los técnicos municipales para que pudiesen aprovechar la experiencia en otros casos del municipio, en caso de considerarlo conveniente.
Metodología

Dada la magnitud de la intervención, las insalvables diferencias culturales entre la comunidad beneficiaria y el autor del proyecto y la dificultad en encontrar modelos de referencia, se consideró fundamental la realización de unos estudios previos que recogieran las principales variables a tener en cuenta en la cuestión del Hábitat en El Salvador de manera genérica. Este estudio quedó recogido en el ‘Manual de principios básicos para el diseño del Hábitat en El Salvador’, como documento previo del Proyecto.
Paralelamente a la elaboración del Manual, se realizaron todos los trabajos de Análisis: se estudió el contexto urbano desde el punto de vista metropolitano y del municipio, se hizo un análisis del terreno y de la historia del proyecto, y también de la situación social, económica y cultural de la población. La colaboración de los beneficiarios, de la municipalidad y de otras organizaciones vinculadas fue fundamental. (Ver pfc-presentación.ppt)
El análisis detallado del proyecto previo y las largas conversaciones con la comunidad permitieron tomar decisiones complejas de manera consensuada, como la de desplazar algunas viviendas a otros lotes (parcelas) y convertir suelo privado en suelo público.

Descripción del proyecto

Se tomó como tamaño de lote de partida el mismo que había de 60 m2, establecido por el UNHSP (UN-hábitat) como lote mínimo. Existen proporciones distintas de lotes de 60m2, que permiten adaptarse mejor a la topografía en cada caso y además obligan a generar un parque de viviendas ‘no idéntico’, huyendo del modelo de repetición.
Se apostó por la incorporación de espacios comunes semi-privados por cada grupo de 20-25 lotes. El problema del lote mínimo deja de ser problema cuando queda compensado por espacios de uso no privado. En estos espacios se colocó una pila (lavadero), que se prevé como lugar de relación para las mujeres y los niños.
Dada la topografía del lugar se asumen 2 comunidades ‘unidas’ (no divididas) por una quebrada pensada como parque-merendero y como terreno de explotación para la producción de flores, para evitar que se convierta en el basurero. Cada comunidad dispone de su propia casa comunal con plaza, entendiendo que es un elemento básico de identificación y realización comunitarias.
Las dos comunidades quedan unidas por un núcleo previsto como lugar de confluencia y como centro de ‘actividades económicas’, que da respuesta a necesidades del municipio en general. Aquí se encuentra la parada del microbús, el mercado, un pequeño taller-cooperativa, la clínica, el juzgado de paz, un asilo de ancianos y el acceso al Centro de Formación Profesional adjunto.
Finalmente, se propone un sistema vial que permita una adecuada conectividad entre las partes y establece una jerarquía de vías adecuada que permite la segregación del transito rodado y peatonal. Tanto las viviendas como la urbanización de los viales se plantea de manera progresiva, iniciando con una ‘estructura mínima’ que posibilite el mejoramiento continuo hasta llegar a los estándares ‘formales’.

Situación actual

El proyecto se presentó y fue aprobado por el Consejo Municipal de Apopa y por la Asociación de Desarrollo Comunal (ADESCO) de El Sartén en septiembre de 2002. La primera fase de la parcelación se culminó en diciembre de 2002 y la última fase en febrero de 2003.
Los beneficiarios ya están viviendo en su lote y poseen el documento de compra-venta. Una de las casas comunales ya ha sido construida por la comunidad. El resto de proyectos de edificación y urbanización previstos están sobre el papel y requieren una adecuada gestión y voluntad por parte de la municipalidad y la comunidad.

Barcelona a 29 de octubre de 2004

Principis Bàsics per al disseny de l’hàbitat a El Salvador.
ABSTRACTE

Vivim en un món profundament injust pel que fa al repartiment de la riquesa i de possibilitats.
Des de qualsevol de les disciplines i sectors que han permès l’evolució de les nostres societats és possible i és necessària una visió+acció globals que posin especial atenció en els sectors més desfavorits de la família humana i del seu ecosistema.
El manual de Principis Bàsics per al disseny de l’hàbitat a El Salvador, és resultat d’aquesta preocupació en matèria d’arquitectura que li sorgeix a l’autor en els darrers anys de la seva formació com a arquitecte. És possible l’arquitectura i com a eina de transformació social i per al servei de les persones amb més dificultats per a tirar endavant?

Aquesta inquietud porta a l’autor a viure una experiència de reconstrucció post-terratrèmol a Centreamèrica (El Salvador) des del món de les ONG i a aprofundir en matèria d’arquitectura per al desenvolupament a partir de la realització d’un projecte d’habitatge informal posteriorment executat en el mateix pais.

El manual, doncs, és el resultat dels treballs de descoberta i de racionalització previs al projecte i que porten a l’autor a reconcebre el rol estàtic d’arquitecte adquirit a l’escola de Barcelona, versus un concepte d’arquitecte en tant que possibilitador d’oportunitats per a la millora.
El document pretén identificar els Principis Bàsics més importants dels projectes d’hàbitat en contextos de pobresa i presentar-los de manera entenedora per a qualsevol persona involucrada amb el tema.

El treball s’inicia amb la comprensió del marc estratègic i polític que defineix aquest tipus de projectes; a continuació parla de la filosofia de la ‘integralitat’ en les intervencions, i finament esbossa les variables més significatives pel que fa a l’elaboració de traçats urbans i als requisits i implicacions que té l’habitatge i les seves possibles agrupacions.

Segurament val la pena que l’esforç realitzat es pugui aprofitar i difondre tant aquí com allà,  en tant que llançament d’una manera diferent i molt engrescadora de fer arquitectura i alhora en tant que proposició de múltiples temes que el document esbossa però que requeririen d’un estudi molt més profund.

Barcelona, a 29 d’abril de 2004

Diego Carrillo

Centre nutricional infantil a Colòmbia – Entrega

Títol PFC: LA GUADUA: un recurs natural

Nom i cognom de l’autor: Gemma Majó Crespo

Any de realització: 2006

Tribunal: J. Garcés, A. Obilos, J. Parcerisa i D. Ferrer.

Escola: ETSAB – Escola tècnica superior d’arquitectura de Barcelona

Puntuació: 10 – Excel·lent

Breu descripció del projecte: Projecte de cooperació que es basa en el disseny d’un centre nutricional infantil a Colòmbia destinat a promoure el desenvolupament de la població infantil i a la integració social i comunitària. L’objectiu principal d’un projecte d’aquestes característiques es que sigui eficient i econòmic, per això la proposta es defineix com la suma de set mòduls independents i la interrelació entre ells. Aconseguint així una proposta tipològicament flexible que facilita el procés constructiu i el creixement del centre. Cada mòdul respon a un programa concret i s’ha definit sota els criteris del clima existent i les tècniques i materials autòctons, intentant promoure la utilització del Bambú com a material d’excel·lents propietats estructurals.

Superfícies del projecte:

  Sup. Útil Sup. Construida
Administració 189,91 222,22
Restauració 216,95 246,29
Capella 184,50 202,75
Biblioteca 248,00 286,42
Aules infantils 187,58 222,22
Aules 189,96 222,22
Habitatge conserge 45,52 59,36
TOTAL 1262,32 m2 1461,48 m2

Emplaçament: Municipi d’Alcalá, localitzat a la República de Colòmbia.

Tecnologies utilitzades: Bambú com a element constructiu.

Projectes de referència: Arquitectura tradicional de Colòmbia en Bambú.

Arquitecte de referència: Simón Velez

Estat del projecte: No construït, degut a l’actual proliferació de l’ús del Bambú a occident.

Centre nutricional infantil a Colòmbia – Resum